La Fundació del Club
El 27 de gener de 1980, nosaltres rebérem l’impuls del Governador del Districte Francès 170, Pierre David, Dr. René Remdy, acompanyat del Past. Governador Adolf Giraud i dels rotaris de Béziers, Roger Costa i Verter Merenciano, de Marsella. Ens vam reunir primer en el despatx d’un de nosaltres i després en el Restaurant Saratoga per ultimar junts els detalls de la recepció de la “Carta Constitucional”: Casellas, Siqués, Caparrós i Moles.
Coneixíem encara molt poc el que era Rotary i, per ajudar-nos, el Club de Béziers, que fou el nostre padrí, ens invità a la seva seu, i després a la conferència del Districte 170 que es celebrà per primera vegada fora del territori francès a l’Hotel Princesa Sofía de Barcelona, el 9 d’abril d’aquell any, essent President Internacional Ernesto Embassy de Mello, que ens reforçarà la importància de Rotary per humanitzar la societat i ens donà a conèixer la concessió del guardó “Paul Harris” a la mare Teresa de Calcuta.
La tasca de vestir Rotary Club a Girona i posar-lo en funcionament no fou fàcil. S’havia de sol•licitar l’ingrés a Rotary Internacional a Zurich, i obtenir el permís del Govern Espanyol.
Ens ajudà a aconseguir-ho en Dr. Jaume Ensenyat, que havia reconstituït el Club de Madrid l’any 1977 (fundat l’any 1920 i primer del continent europeu), i que aquell mateix any la Convenció de Sant Francisco a Califòrnia, davant de 14.000 socis, després de 40 anys d’absència, va rebre una gran ovació pel retorn, i expressà amb orgull haver mantingut sempre el seu esperit unit permanentment amb tots els rotaris del món. Feta la sol•licitud, rebérem del Ministerio del Interior, de la Dirección General de Asociaciones, el següent comunicat, adreçat al Secretari del Club, en formació, Diego Caparrós:
“El Consejo de Sres. Ministros en su reunión del día 10 de octubre de 1980 ha adoptado el siguiente acuerdo:
<El Ministro del Interior dio cuenta al Consejo del expediente relativo a la solicitud del Rotary Club de Gerona, de Gerona, para formar parte del Rotary Club Internacional con sede en Evaston (Illinois) acordándose por el Consejo que procede conceder dicha autorización. Acuerdo que ha sido comunicado al Registro Nacional de Asociaciones, a los efectos de su constancia registral en fecha 28 de octubre de 1980>”.
El Club neixia oficialment. Aquell any presidia Rotary Internacional Stanley E. MacCaffrey, expresident de la Universitat del Pacífic a Stookton (Califòrnia), membre “BerkeleyFelows”, és a dir, un dels 100 deixebles més distingits d’aquella universitat.
La seva categoria humana i científica ens referma la idea que Rotary no era pas una organització que busqués omplir el temps de lleure, sinó que era molt seriosa.
D’altra banda, la favorable rebuda d’aquest President Mundial pel Papa Joan Pau II, que el va alentar a continuar treballant per la humanitat, deixava ben clar que la laïcitat del Rotary no havia de preocupar ningú. Ja eren aigua passada les admonicions que en els anys 20 feien a Rotary els prelats de Palència i Orense, tatxant-la de “Insitución Satánica”.
Bé, avui sortosament fa somriure i no hem de convèncer a ningú que Rotary no vol crear ni oposar-se a cap religió. Tampoc a cap creença ni ideari polític.
El 28 de març de 1981, essent conseller adjunt del Rotary Internacional per Espanya C. García Sanjuan (encara depeníem del Districte del Sud de França n. 170), rebérem d’ell la carta constitucional en un acte celebrat a l’Hotel Fornells Park, al qual assistiren les autoritats gironines i amb nombrosos rotaris d’altres cCubs de França, Itàlia i també espanyoles, especialment a Catalunya.

La Fundació del Club


El 27 de gener de 1980, nosaltres rebérem l’impuls del Governador del Districte Francès 170, Pierre David, Dr. René Remdy, acompanyat del Past. Governador Adolf Giraud i dels rotaris de Béziers, Roger Costa i Verter Merenciano, de Marsella. Ens vam reunir primer en el despatx d’un de nosaltres i després en el Restaurant Saratoga per ultimar junts els detalls de la recepció de la “Carta Constitucional”: Casellas, Siqués, Caparrós i Moles.

Coneixíem encara molt poc el que era Rotary i, per ajudar-nos, el Club de Béziers, que fou el nostre padrí, ens invità a la seva seu, i després a la conferència del Districte 170 que es celebrà per primera vegada fora del territori francès a l’Hotel Princesa Sofía de Barcelona, el 9 d’abril d’aquell any, essent President Internacional Ernesto Embassy de Mello, que ens reforçarà la importància de Rotary per humanitzar la societat i ens donà a conèixer la concessió del guardó “Paul Harris” a la mare Teresa de Calcuta.

La tasca de vestir Rotary Club a Girona i posar-lo en funcionament no fou fàcil. S’havia de sol•licitar l’ingrés a Rotary Internacional a Zurich, i obtenir el permís del Govern Espanyol.

Ens ajudà a aconseguir-ho en Dr. Jaume Ensenyat, que havia reconstituït el Club de Madrid l’any 1977 (fundat l’any 1920 i primer del continent europeu), i que aquell mateix any la Convenció de Sant Francisco a Califòrnia, davant de 14.000 socis, després de 40 anys d’absència, va rebre una gran ovació pel retorn, i expressà amb orgull haver mantingut sempre el seu esperit unit permanentment amb tots els rotaris del món. Feta la sol•licitud, rebérem del Ministerio del Interior, de la Dirección General de Asociaciones, el següent comunicat, adreçat al Secretari del Club, en formació, Diego Caparrós:

“El Consejo de Sres. Ministros en su reunión del día 10 de octubre de 1980 ha adoptado el siguiente acuerdo:

<El Ministro del Interior dio cuenta al Consejo del expediente relativo a la solicitud del Rotary Club de Gerona, de Gerona, para formar parte del Rotary Club Internacional con sede en Evaston (Illinois) acordándose por el Consejo que procede conceder dicha autorización. Acuerdo que ha sido comunicado al Registro Nacional de Asociaciones, a los efectos de su constancia registral en fecha 28 de octubre de 1980>”.

El Club neixia oficialment. Aquell any presidia Rotary Internacional Stanley E. MacCaffrey, expresident de la Universitat del Pacífic a Stookton (Califòrnia), membre “BerkeleyFelows”, és a dir, un dels 100 deixebles més distingits d’aquella universitat.

La seva categoria humana i científica ens referma la idea que Rotary no era pas una organització que busqués omplir el temps de lleure, sinó que era molt seriosa.

D’altra banda, la favorable rebuda d’aquest President Mundial pel Papa Joan Pau II, que el va alentar a continuar treballant per la humanitat, deixava ben clar que la laïcitat del Rotary no havia de preocupar ningú. Ja eren aigua passada les admonicions que en els anys 20 feien a Rotary els prelats de Palència i Orense, tatxant-la de “Insitución Satánica”.

Bé, avui sortosament fa somriure i no hem de convèncer a ningú que Rotary no vol crear ni oposar-se a cap religió. Tampoc a cap creença ni ideari polític.

El 28 de març de 1981, essent conseller adjunt del Rotary Internacional per Espanya C. García Sanjuan (encara depeníem del Districte del Sud de França n. 170), rebérem d’ell la carta constitucional en un acte celebrat a l’Hotel Fornells Park, al qual assistiren les autoritats gironines i amb nombrosos rotaris d’altres cCubs de França, Itàlia i també espanyoles, especialment a Catalunya.